Cercar en aquest blog

dimarts, 2 de setembre del 2008

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència.
No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc.
Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces.
Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan sols imaginar-vos-ho.
La roba és un impediment, tinc ganes d’estar nua, de sentir el contacte físic entre el cony i la mà. Em despullo frenèticament, amb una velocitat proporcional al meu nivell d’excitació, a l’escalfor del meu cos.
I suo, i gemego quan els meus dits entren en contacte amb els meus llavis: amunt i avall, entren i surten de l’escletxa, s’entortolliguen amb els pèls.
M’imagino que et tinc aquí., que us tinc aquí, al meu damunt, penetrant-me amb els vostres màstils, xuclant-me tots els sucs. I m’excito, m’excito encara més. I el ritme es torna salvatge, brutal, incontrolable. I veig les vostres cares de plaer, de desig, de lascívia. I m’imagino el plaer que us dono quan us llepo, quan us faig córrer, quan galopem plegats.
El meu cony és una mar, tot l’univers no l’ompliria, com deia Verdaguer. El meu cor s’accelera al ritme de la imaginació. Sé que em correré aviat, però vull allargar aquests moments fins a l’infinit, viure sempre aquest benestar preorgàsmic. M’aturo un moment i em giro. Obro les cames i el meu cony nota les petites oscil•lacions de l’aire.
Arquejo el cos enlaire. Totes dues mans s’abraonen al voltant dels llavis obert, palpitants, febrosos. Llenço un gemec que ningú no sentirà, només la meva solitud.
La petita mort és aquí. Deixa’m, solitud, gaudir-la com mai! Deixa’m que t’aculli, oh plaer, deixa’m que gaudeixi. Deixa’m que et conservi per uns instants que s’allargaran fins a l’eternitat.

24 comentaris:

estripanits ha dit...

Fantàstic! Molt ben contat, sí senyor!

Per cert, et tinc enllaçat: no et fa res, oi que no?

El company de Venus ha dit...

Gràcies, Estripanits. És la inspiració i la imaginació que fan la feina.

Evidentment, gràcies per l'enllaç.

Anònim ha dit...

Bé torno a escriure el comentari ja que abans no s'ha publicat. Felicitats pel relat, veig que avui estaves molt inspirat i has deixat enrere els versos per dedicar-nos un relat molt, molt sensual jeje. Per cert m'ha fet molta gràcia la referència a Verdaguer. Petons.

El company de Venus ha dit...

Gràcies, Rosseta. Així que molt, molt sensual, eh? Bé, doncs, aquesta era la intenció. La prosa també és sensual i poètica.

mar ha dit...

ai, company!
quina saviesa mostren tan encertades paraules...

"...acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan sols imaginar-vos-ho."

sembla talment escrit per una dona... m'hi sento ben propera...

de debò que no ho ets?

mmmm...

El company de Venus ha dit...

Mar: Sempre he pensat que tenia una sensibilitat femenina... Però els homes també experimenten aquestes sensacions, només cal descobrir-ho.

M'encanta que t'hi sentis propera. I que sigui precisament una dona qui m'ho digui.

mar ha dit...

aix...
la SENSIBILITAT...
ja veig que encara em queden coses per descobrir...

El veí de dalt ha dit...

Chapeau!

Guspira ha dit...

A veure a veure, que no m'ha quedat del tot clar...Tenia entès que ets un home, no? Em vas dir que em podies explicar moltes coses dels homes i... ara, escrius exactament com una dona. T'ho ben asseguro! Paraules justes, sensacions encertades, descripcions precises...Fins i tot has esmentat el gran secret! No pot ser... Segur que tens una dona ben aprop!
Et dic una altre petit secret...? També m'ha agradat!

El company de Venus ha dit...

Mar: Sempre, sempre hi ha coses per descobrir... Només cal tancar els ulls i sentir-les...

Veí de dalt: Gràcies. Des de l'entresòl s'agraeix. Passa a prendre cafè quan vulguis.

Guspira: Com que aquest és el darrer comentari, gràcies per tots els que has anat deixant, talment com si haguessis agafat un llibre i l'haguessis devorat de dalt a baix. Per cert, quin és el gran secret?

mar ha dit...

guspira,
quin és per a tu el gran secret? jo també estic encuriosida...
si de cas, digues-me'l a cau d'orella que no ens senti ningú... (si no deixarà de ser secret i perdrà la màgia que l'embolica...)
petonets xafarders...

Guspira ha dit...

Estimats i estimades, perdoneu que no us ho digui, però és que si les meves paraules fossin revelades ja no seria un gran secret...
A més! Si ja el sabeu!!! Tu mar per ser dona i tu company perquè l'has dit!

Guspira ha dit...

Per cert, se m'oblidava... Res, que el llibre l'he devorat amb ànsia, amb deliri... És fantàstic!

El company de Venus ha dit...

Guspira: em començo a imaginar què és, i fas bé de mantenir el secret. Ves amb compte amb l'ànsia i el deliri... Gràcies, de nou.

El company de Venus ha dit...

Per cert, te n'hauré de fer una edició de luxe, del llibre.

mar ha dit...

m'he perdut res?
un llibre?
quin llibre?
ja m'esteu posant al dia... que no vull ser una lectora endarrerida...

El company de Venus ha dit...

Mar: Li deia que havia devorat el bloc talment com quan agafes un llibre que no pots deixar, que et deixa atrapat, perquè em va fer comentaris a gairebé tots els poemes. I li deia que li hauria de fer una edició de luxe. De moment, però, queda en un somni, potser algun dia aquests versos tindran la seva edició en paper.

Guspira ha dit...

Tant de bo fos així... Desitjo que tinguis aquesta sort! Eeeei, i a mi o a nosaltres (eh, mar?), el llibre ens el regales! Que sigui dit! ;-)

El company de Venus ha dit...

Sereu de les primeres a rebre'l: en podeu estar segures.

Guspira ha dit...

ooooooh, ja em començo a emocionar i tot! ;-)
Ho has sentit mar? Ho has sentit? D'això li n'hem de fer memòria!!!

mar ha dit...

Sí ho he sentit!!!
QUina emoció... tu i jo guspira, les triades per regalar-nos aquest llibre preciós ple de sensualitat i de paraules dolces i sensibles...

em sento molt honorada...

potser aquesta edició d eluxe l'haurem de relligar amb fils de colors i les tapes seran irisades i per dins... pàgines suaus i tendres acollint somnis i fantasies per imaginar i viure...

petonets companys d'il·lusions...

El company de Venus ha dit...

Mar i Guspira: Si l'editorial és sòlida, fins i tot farem una festa de presentació!

mar ha dit...

allà serem!
amb les millors gales...
oi guspira?
;)

El company de Venus ha dit...

A primera fila, us vull!