Salta al contingut principal

Estratègia

Escrita per
Estratègicament descordat,
Les mirades es dirigeixen,
Com un punt de fuga,
Cap al teu escot.

L’últim botó és un desafiament
A la cobdícia humana,
Una prova per al desig
Més instintiu.

Un trampolí perfecte
On deixar-s’hi anar,
On la gravetat apliqui la seva llei,
Impassible, desitjada.

I caure al fons
Del paradís imaginat,
Fosc, delitós.
I morir-hi lentament, si cal.

Comentaris

mar ha dit…
I renéixer-hi lentament, si cal...

Company,
els últims botons sempre són desafiants i temptadors només cal acceptar els reptes... i llençar-s'hi de cap... sense pensar-s'hi massa... només gaudint-ne...
un petó
17 de setembre del 2008, a les 11:55
El company de Venus ha dit…
Mar: Morir i renéixer de nou, com Fènix... Aquesta és una de les visions més sensuals que conec... Perquè sempre amaga més coses de les que ens imaginem.
Gràcies per la fidelitat lectora.
17 de setembre del 2008, a les 11:59
El veí de dalt ha dit…
Venus,
hi ha una taca negre a la imatge que no em deixa veure bé el rerafons...
17 de setembre del 2008, a les 16:34
Anònim ha dit…
Jejeje m'ha agradat la primera estrofa, jo crec que amb qualsevol escot bastant descordat se t'hi va la vista, ja sigui noi com noia. M'ha encantat tot el poema sobretot com tractes el tema de l'escot. Vaig entrant tan com puc, ho sento. Petons
17 de setembre del 2008, a les 23:07
El company de Venus ha dit…
El veí de dalt: Ostres, ara que ho dius, li diré a la meva model a veure si podem repetir la foto...

Rosseta: Miro de tractar el tema amb tota la delicadesa i devoció que es mereix. Gràcies per les teves visites nocturnes.
18 de setembre del 2008, a les 8:41
Guspira ha dit…
L'art d'insinuar el trobo enormement poderós i molt més delitós que la feina ràpida d'ensenyar.
22 de setembre del 2008, a les 21:39
El company de Venus ha dit…
Em sembla que fa dies vaig fer uns versos sobre això, també. Evidentment, insinuar, seduir amb la insinuació, és molt més plaent que ensenyar directament. Els escots, les cames nues, una roba interior suggerent.. Buf.
23 de setembre del 2008, a les 8:31
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació