Salta al contingut principal

Fúria

Empenys endins,
Cada cop amb més força,
Amb la cadència del meu cos.
Dos eixos en perfecta harmonia.

I et sento dins meu
I m’excito encara més.
I et domino.
I en aquest domini
No sóc més que la teva joguina,
El trofeu d’aquesta nit.

Comentaris

Guspira ha dit…
un dia vaig escriure: Em fas sentir aquell calfred tan especial fruit de les teves esplendoroses llepades, de les teves fogoses irrupcions... Sobrepassant el ritme normal de pulsacions fins arribar a un nivell contraproduent, ardorós, febrós, abrasador...

Els teus versos m'han recordat a les meves paraules.
Quanta força té la fúria...
Mª José ha dit…
ésser la joguina d'algú, de vegades, no està gens malament.
Bona música el clip d'àudio que tens al perfil!

He arribat de casualitat!
M'alegro d'haver-hi arribat!

:)
mar ha dit…
cadència perfecte i harmònica en el joc amorós...
dominis i submissions alternes...
torns de jugadors i joguines...
guanyadors i vençuts a tandes...
cadències de cossos al compàs l'un de l'altre, trofeus compartits, fruïció a dues bandes...
amb fúria...

com sempre, company, les paraules justes per descriure la intensitat i sensualitat del joc amorós...
un petó de cap de setmana
Guspira: Té molta força això que vas escriure...

Venus: Benvinguda ets... i és cert... a vegades està bé ser joguina...

Mar: No s'ha de perdre mai el nord i mesurar bé les paraules...
Josep B. ha dit…
Aquest bloc s'està convertint en un poemari més aviat sensual i no tant eròtic.

Em resulta molt suggeridor.
Skorbuto: Sensualitat i erotisme poden anar de braçet... i en paral·lel molt sovint, no?
Gràcies per les visites.
Anònim ha dit…
i et sembla poc ser la joguina d'algú?

a mi m'encanta ser joguina en mans que em provoquen plaer...
Desig: I ara... ser la joguina és un dels millors jocs de seducció. A mi també m'agrada ser-ho...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.