Mans que sense cercar-seEs troben.
Mans desconegudes
Que la màgia uneix.
Mans que frisen per atènyer
Noves sensacions.
Mans que s’entortolliguen,
Que descobreixen nous camins,
Noves geografies, nous paisatges.
Mans que guien altres mans,
Expertes, experimentades,
Envers senders oberts
Al llarg del temps.
Mans que esgarrapen,
Que estripen rutines,
Que obren finestres
A la recerca d’aire nou.
Mans que sense cercar-se
S’han trobat.
(Paraules de Venus, deesa de l'amor, en resposta als versos de Seshat, deessa egípcia de l'escriptura. Seshat, crec que això pot ser el principi d'una gran amistat, un diàleg entre deesses que s'expliquen les seves intimitats a través dels segles)
Comentaris
ja veig que les paraules de seshat han provocat venus i ara s'ha enlairat amb aquest escrit preciós d'aquestes mans que acaronen i que es troben sense cercar-se...
m'agraden aquestes mans que estripen rutines i obren finestres recercant aire nou...
tot un repte!
;)
Segur que tindré un són ben dolç.
Bona nit!
Efectivament, Venus ha agafat, com a mínim avui, el timó del vaixell.
Rita: Els elogis m'emocionen, Rita. Moltes gràcies. Celebro que t'hi trobis bé, i que sigui plaent de passejaria una estona abans d'anar a dormir. Però amb dosis mesurades, que no m'agradaria trasbalsar el teu son amb fantasies. Gràcies de nou.
Mar, ara vaig a veure què diuen els teus dits... ;-)
una abraçada!