Salta al contingut principal

Surts de l’aigua

Escrita per
Surts de l’aigua amb moviment cadenciós,
Talment Venus emergint de la petxina,
Majestuosa, curulla de vida.

Les onades són les ales
Que t’acosten al cel,
Perfecció de la natura humana.

L’oreig bressola els teus rínxols
Fils teixits amb l’or més preuat,
Espurna que cega els meus ulls.

Com Venus, diria que ets divina,
Deesa d’amor, de la passió celestial,
Mentre m’encises sense saber-ho.

Comentaris

Anònim ha dit…
El poema d'avui és molt poètic no hi ha dubte, i trobo que has fet tot un homenatge a la deesa Venus jeje Encara que com a erotisme avui estava fluixet... Petons maco.
12 de setembre del 2008, a les 13:47
El company de Venus ha dit…
Rosseta: Avui s'han de tancar els ulls i deixar volar la imaginació.
12 de setembre del 2008, a les 13:50
mar ha dit…
aix...
tanco els ulls i imagino...

qui tingués el poder d'encisar com una deesa que emergeix del mar i captiva les mirades de déus invisibles...

i es fa còmplice dels seus silencis...
i es fon en la nit per tornar a mar...

petons de deeses invisibles...
12 de setembre del 2008, a les 19:48
Guspira ha dit…
Ritme simètric i harmoniós de paraules, imatges, sons i anhel seductor... Les teves paraules també encisen, no sé si ho saps?
12 de setembre del 2008, a les 20:21
El company de Venus ha dit…
Mar: Hi ha molta gent que és capaç d'encisar... des la llunyania o des de la proximitat, no creus?
Els déus invisibles també et tornen els petons.

Guspira: Gràcies per l'elogi (com sempre). I és que estan fetes per encisar, certament.
12 de setembre del 2008, a les 22:09
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació