Amant destronat

Els llençols acaronen el teu cos.
Bocaterrosa, mirada perduda,
La seda es plega sobre els malucs,
Dibuixant formes abstractes,
Amagant una porció de realitat.

180 graus i la seda s’amaga
Pels racons més desitjats
Del teu cos bru.
Juganera explora
els camins del goig.

El tacte suau
Et fa estremir,
Com les mans del teu amant,
Com les teves mateix.

Irremeiablement,
Els sentits reaccionen,
Una catarata de sensacions
Recorre el teu cos,
Milers de volts d’electricitat
S’acumulen als porus
De la teva pell.

Tanques els ull
I les seves mans,
Que són les teves,
Es mouen delicadament,
Assaborint cada instant,
Cada reacció elèctrica,
Cada gota de plaer
Que destil•la el teu cos.

Els llençols són espectadors
De l’espectacle del plaer.
Ja no són amos de la situació,
Gelosos del temps
Que havien guadit,
Furiosos com l’amant destronat.