Salta al contingut principal

Assaig de poètica


Sóc el poeta dels sentiments costumistes,
Sóc el rimador d’històries quotidianes,
De sentiments a flor de pell,
Ocult sota febles cuirasses,
Que no han volgut veure la llum.

Sóc el contador de petites històries,
Sóc l’observador dels petits detalls,
Que us envolten,
Que m’envolten,
Que ens envolten.

Sóc el forjador de somnis,
L’il•lusionista i la seva màgia,
El trobador que duu les paraules
Al fons dels cors.

Tendre, dolç, entremaliat,
A voltes poruc,
A voltes atrevit,
sóc allà on us guien
les vostres passes.

Comentaris

rosseta ha dit…
Bon dia, si que et lleves inspirat de matinada ;) Estàs fet tot un trobador. Espero que sigui cert el que estaràs allà on em portin les meves passes, miraré costat a costat per confirmar que així sigui :P
mar ha dit…
company...
jo també miraré de trobar-te... forjador de somnis?, tendre?, atrevit/poruc?, poruc/atrevit?,...
mmmm
una bona combinació...
obriré ben bé els ulls i cercaré un trobador com el que descrius, creus que el puc trobar en la quotidianeïtat del dia a dia?
;)
Rosseta: S'ha d'anar sempre amb els ulls ben oberts, perquè a la mínima pot sorgir una espurna.

Mar: De ben segur que un trobador com aquest existeix... fins i tot et dira que més d'un... Ara bé, no et refiïs: vigila amb els embaucadors.
Guspira ha dit…
Ets el poeta costumista de les nostres vides, dels nostres pensaments i dels nostres somnis...
M'encanta... gestes amb mots passions ben properes. Felicitats!
Guspira: Tot un elogi, per la teva part. Gràcies, gràcies, gràcies.
Amèlia ha dit…
Molt maco, però no es pot anar fent promeses que no es poden complir. Ara somiaré amb trobadors i poetes, i quan desperti, serà un somni, com sempre... Mira que si les nostres passes, les de tots els que et llegim, ens porten cap a tu... què faràs doncs?
Amèlia: I que no en són de bonics els somnis... Que no és bonic tancar els ulls i imaginar? Ai, que faria jo? No ho sé... Crec que posaria cafè al foc i us convidaria a tots.
res ha dit…
ets un tot!!
i jo res,
potser ens fem amics
salut!!
Amèlia ha dit…
Vaja, has oblidat que no prenc cafè... en fi, imagino que un gotet d'aigua sí que me'l donaries, no?

És bonic somiar, sí. Però quan confonem somni amb realitat, tenim un problema.
Mq: Gràcies pels elogis. Com més serem millor.

Amèlia: Et puc oferir te, menta o altres herbes... Fins i tot Cacaolat! Somiar... S'ha d'anar amb compte amb els somnis...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.