Les teves cames formen un triangle isòsceles amb el sòl. Perfecte, delicat, terriblement proporcionat.
Els dos vèrtexs són la base de la piràmide
Que esglaonadament, com un punt de fuga,
Em duu al teu racó.
Aliena a .la meva mirada, d’esquena a mi,
Et despullo en somnis.
Un somni on escalo la muntanya
Per arribar al cim.
Un somni on un ull em fa una picada maliciosa, lasciva.
Un somni on m’acosto lentament i, amb les mans,
Ressegueixo els dos vèrtexs que s’enfilen
Cap a l’infinit desitjat.
Comentaris
no en la forma geomètrica (im)perfecta que descriuen cames i sòl...
no company?
versos suggerents ...
per tancar els ulls i deixar-se recórrer...
cap de setmana prometedor i amb perspectives geomètriques molt interessants...
;)
Bon dapde! (I profitós...)
Rita: Gràcies per dir que la meva mirada és interessant. Em dóna força per continuar aplicant aquesta visió a tot allò que m'envolta.
No has sentit a dir mai allò de... "hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes?" ;)