Salta al contingut principal

Màgia VI

Part I

Fumegen els tallats damunt la taula,
Espectadors de mirades
Entre tu i jo.

T’alces i la teva mirada
Em despulla.
Espurnes de desig contingut
Que malden per arribar a mi.

La teva mà s’acosta
Als meus cabells molls,
Pel clatell,
Com un lladre de guant blanc.

Delicadament, les puntes dels dits
Acaronen la meva pell,
M’encaminen a un temps,
A un espai desconegut.
Electricitat d’alt voltatge
Sacceja el meu cos.

La teva mà toca els meus llavis.
No goses besar-me.
Ho veig en la teva mirada.
Però jo beso els teus dits,
Acaronant-los amb la punta de la llengua.
Els dits que m’han fet estremir
Des de la llunyania.

Comentaris

mar ha dit…
mmm
llegeixo i rellegeixo...
imagino i desitjo...
...
amb un tallat fumejant damunt la taula...
frueixo de les teves paraules talment com si fossin viscudes...
resto captivada de la sensualitat i delicadesa amb què descrius moments tan quotidians i propers...
Rita ha dit…
Sensualitat en estat pur...
Mar: Gràcies. És sempre una delícia escoltar les teves paraules, bombolles que s'alcen cap al cel dels elogis.

Rita: Gràcies. M'afalaga enormement.
Guspira ha dit…
Llunyania que intueixo que cada dia esdevé més pròxima...Llunyania desitjosa d'una proximitat delicada i encoratjadora.
Desitjo que aquesta proximitat s'esdevingui ben aviat!

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.