Salta al contingut principal

Màgia VI


Part III

M’alço i t’agafo la mà.
Em segueixes en silenci,
Manyac, un xic tremolós.

T’estiro al llit i et contemplo.
La nuesa ressalta
Els teus trets més desconeguts.
Ajagut, la teva mirada
Em despulla l’ànima.
Em mires amb delit,
Amb desig, amb passió continguda.

Els meus llavis busquen el teu sexe.
Els teus teus cerquen els meus.
Perfecta sintonia de cossos en zel,
Desig amagat,
Reprimit en un univers virtual.

Repasso centrimetre a centímetre
El teu fal•lus,
Sentint les batzegades de paler dins meu.
Recórrer la frontera del plaer,
Jugant a fet i a amagar,
Estremint-me a cada llepada,
A cada moviment imprevist.

A fora, els tallats ja no fumegen.
L’escalfor ha fugit a altres camps.

Comentaris

mar ha dit…
company,
mira que em fa ràbia que es refredin els tallats...
però en aquesta situació...
crec que no m'hauria fet res...
;)
un petó
llenguaddicta ha dit…
Uau! Crec que et visitaré més sovint, definitivament.
Amèlia ha dit…
Aclariu-me un detall, a mi no em passen aquestes coses perquè no prenc cafè? Perquè si se n'ha de prendre, se'n pren, eh?
Mar: De totes les vegades que s'han refredat tallats a la taula, tant de bo la meitat tinguessin una explicació com aquesta.

Llenguaddicta: Llenguaddicta. Gràcies per fer-hi cap. Seràs benvinguda sempre.

Amèlia: El nombre de cafès és proporcional a la intensitat de la situació. O sigui que tens dues opcions: o apuntar-te al cafè o optar per altres beuratges... a veure què passa.
Amèlia ha dit…
Això de la proporció no és el meu fort. ¿Per què les tècniques per lligar són perniciones per la salut? (cafè, cigarreta, puenting...).
Amèlia: Dolent per a la salut? I ara, el cafè és d'allò més saludable... Mira que bé que els ha anat als dos protagonistes poètics. :)

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.