Salta al contingut principal
Imatge
Escrita per
Quin sentiment desprenen les teves paraules, Seshat! Segles tancades en un calaix, a l’ombra del present, recordant temps passats. Això m’ha fet tornar a obrir a mi també aquell calaix on hi tinc les cartes rebudes dels meus amants, les cartes mai enviades. I entre totes, l’atzar m’ha porta aquests versos, escrit fa molts i molts anys, per un amant també deliciós i delitós. Fixa’t! Són breus, però d’una gran intensitat i força.

Sentir necessitat de tu.
Necessitar sentir-te.
Dues sensacions,
Un únic objectiu.
Atènyer el cos imaginat.

Comentaris

mar ha dit…
Venus!
magnífiques paraules d'amants delitosos!
En deus tenir un bon feix d'aquestes missives que aturen la respiració quan una les rep...

un petó
Seshat
15 d’octubre del 2008, a les 9:28
El Company de Venus ha dit…
Seshat... Ara que el meu amfitrió no hi és, li he agafat les tecles... En tinc moltes, moltíssimes... En vols sentir i llegir més, de versos?

Venus
15 d’octubre del 2008, a les 9:37
mar ha dit…
venus, ja saps que jo també aprofito que la mestressa està molt enfeinada i capficada en les seves quotidianeïtats mundanes...

ja saps que jo (seshat) les llegeixo amb fruïció...
i tant que en vull sentir i llegir més, moltes més...
el desig és etern... (per sort!)

SESHAT
15 d’octubre del 2008, a les 9:49
Guspira ha dit…
Preciós... preciós i cert. Amb una finor deliciosa.
Saps que són dues sensacions amb un únic objectiu i un mateix nom?
22 d’octubre del 2008, a les 23:09
El Company de Venus ha dit…
Guspira: Gràcies per l'elogi. Cert, un únic objectiu i un mateix nom. Me'l dius a cau d'orella?
23 d’octubre del 2008, a les 8:59
Guspira ha dit…
mmmmmm... de moment ho podríem anomenar ... desig?
23 d’octubre del 2008, a les 14:00
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació