Salta al contingut principal

Records del passat

Imatge
Escrita per
M’he posat les millors gales,
He preparat a consciència
La trobada.
Voldria que fos una nit especial,
Una nit per recordar.

T’esperaré impacient,
Pendent de la teva trucada,
Escoltant els sons que trenquen
El silenci de la nit.

I vindràs, com cada nit,
I em faràs teva,
I jo et faré meu,
I junts dansarem el ball del delit.
Com si res no hagués passat,
Com si el temps s’hagués aturat.


Imatge extreta del bloc Dona i mar.

Comentaris

Anònim ha dit…
molt bonica la foto i el poema, molt emotiu

jordi
6 d’octubre del 2008, a les 14:38
El Company de Venus ha dit…
Anònim: Moltes gràcies, Jordi. La foto, mèrit del bloc ressenyat al final de tot... El text, collita pròpia. Ja saps que tens les portes obertes.
6 d’octubre del 2008, a les 16:32
Anònim ha dit…
El millor de coses així és que només ho recorden els implicats i ningú més, això dóna aquest toc de morbo i a la vegada de secret, encara que trobo que és millor pensar "Com si tot hagués passat però no es pogués parlar". Petons.
6 d’octubre del 2008, a les 21:29
Anònim ha dit…
Mmmm l'últim comentari d'anònim és meu: rosseta. He apretat massa ràpid jajaja.
6 d’octubre del 2008, a les 21:30
mar ha dit…
dolços records del passat...
inesborrables, oi company?
nits i balls, delits i entregues sublims...
i el pas inexorable del temps que tot ho va amorosint i endolcint...
nits viscudes intensament i moltes altres per assaborir a pleret...
6 d’octubre del 2008, a les 23:42
El Company de Venus ha dit…
Rosseta: Cert, aquest aire de secret, de cosa amagada, fins i tot prohibida, és molt suggerent. Tots en tenim de moments d'aquests, no?

Mar: Sí, el pas del temps potser ho mitifica, però alhora també ho allunya, ho esborra, en una nit en què la boira impregna tots els racons del pensament, i es fa tot fosc i feixuc.
7 d’octubre del 2008, a les 8:20
mar ha dit…
company, no et deixis apoderar de la foscor i la feixuguesa, espanta la boira,...
deixa que els rajos de llum inundin aquests racons del pensament i frueix dels records... i, si no pot ser,... reviu-los...
7 d’octubre del 2008, a les 15:28
Guspira ha dit…
Recordar com et vas posar les millors gales per dansar el ball del delit... mmm... que comenci a sonar la música... i recorda-ho... aquests moments no els deixis perdre en l'oblit...
8 d’octubre del 2008, a les 0:54
El Company de Venus ha dit…
Mar: Fa dies que tinc oberta la finestra, perquè la tramuntana s'endugui els mals esperits i l'aire reclosit... i tal vegada el sol entri per tots els racons de la casa.

Guspira: Mai, mai hem d'oblidar... El record és el nostre passaport per a viatges infinits.
8 d’octubre del 2008, a les 8:18
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació