Salta al contingut principal

Essència

On rau la sensualitat
d’aquest tatuatge al turmell?
On rau l’excitació que em suggereix
el pírcing al llavi?
On rau el desig que desprén
Aquesta porció de roba interior
Que s’insinua sota els pantalons?
On rau l’erotisme d’aquest floc que cau,
Aleatòriament, per l’espatlla nua?
On rau el plaer que em provoca
L’espectacle de la dona?
En tota la seva magnitud,
Amb totes les seves essències.

Comentaris

mar ha dit…
saber descobrir l'essència,
en tota la seva magnitud...
conèixer totes les essències...

dolç plaer el del descobriment del que s'amaga al darrera del que copsem amb la mirada, al darrera de les evidències insinuades,...

bona proposta!
Rita ha dit…
I la sensualitat i l'excitació i el desig i l'erotisme i el plaer d'una mirada, d'unes paraules, d'un silenci, d'un suspir, d'un gemec...

No és gaire recomanable fer-nos pensar en aquestes coses quan som a la feina eh... ;-)
Mar: La mirada... una de les grans armes. No només de seducció sinó d'admiració del que tenim al davant.

Rita: Mirades, paraules, silenci, sospirs... tot és versificable. M'ho apunto. Em sap greu si t'he distret. Et podràs tornar a concentrar?
Rita: Però que no n'és d'agradable aquesta sensació de deixar perdre la mirada, la vista?
llenguaddicta ha dit…
M'encanten els homes que troben sensuals els tatuatges. M'encanta que els mirin, que els besin, que els recorrin amb la punta dels dits. ¿L'espectacle de la dona? Crec que no hi ha res més bell al món.

Un cop més, felicitats.
Llenguaddicta: Cert, em ratifico: Poques coses hi ha tant belles com l'espectacle de la dona... Potser la natura, però amb una dona en primer pla. Gràcies.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.