Salta al contingut principal

Follet

Com un follet en la nit,
Vindré a visitar-te,
A espiar el teu espai,
Els teus quefers.

No em veuràs,
Però hi seré:
En cos, en ànima.

Deixaré pistes
De la meva presència
Sobre el teu cos.
Un floc de cabells
Que cau a la cara.
Un pessigolleig
Als llavis.
Una escalfor que puja
I recorre l’espinada.

Deu ser un estat d’ànim,
Deuen ser imaginacions,
Et diràs.

Però sóc jo.
Que acarono els cabells.
Que beso els llavis,
El coll.
Que passo els dits
Pel teu escot.
Que m’obro camí
Per la presó del teu sexe.
Sóc jo.

Comentaris

mar ha dit…
així que, aquests pessigolleigs que rondaven aquesta nit entre els meus llençols... eres tu follet?
mmm
benvingut... torna quan vulguis...
rosseta ha dit…
OO així que aquesta nit has visitat a la mar, eh... a ver si a la pròxima em visites a mi eh... jeje Deixaré la finestra oberta per si de cas.
Mar: És un follet molt entremaliat que al mínim moviment, a la mínima escletxa de llum, es fa fonedís. Per això cal fer-se l'adormida. I gaudir.

Rosseta: Al follet, ves per on, se li gira feina.
Rita ha dit…
I no hi ha més follets? ;-)
Rita: Ai, Rita, sembla que hi ha cua. El follet tindrà molta, molta feina.
marta ha dit…
M'apuntes a la llista? Jo també el vull per casa! ;-)
M: Em sembla que el pobre follet no s'esperava aquest èxit.
Rita ha dit…
Per això et deia si no n'hi havia més de follets... Que no s'ho hagi de carregar tot el mateix, que treballar molt és dur... ;-)
òscar ha dit…
ai follet això si que són treballs d'amor però, en aquest cas, guanyats!
Ballarinadeplom ha dit…
aquest follet va molt buscat...

no m'extranya, és molt temptador

:)
marta ha dit…
doncs que l'aprofiti, que mai se sap quan arribarà la crisi!
;)
Guspira ha dit…
A veure... qui és l'última??? Que potser he d'agafar número???
Clar queee... segons el número que em toquiii... ja no sé siii... perquè clar, pobre follet m'arribarà tot rendidet...
Guspira: Ja saps que els follets són éssers màgics, extraordinaris?
Etèria ha dit…
Un follet entremaliat però encisador. Molt bonic l'escrit.
Belita: qui es pogués convertir en follet de tant en tant...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.