Salta al contingut principal

Pit

Els teus pits formen un cercle perfecte.
I dins el gran cercle,
El petit cercle de l’aurèola, roja,
Promontori elevat del plànol sinuós
De la sina.

I al cim, esponerós, desafiant,
El mugró,
Petita cirera que corona el territori.
Altiu, provocador,
Atreu totes les mirades.

Raig de desig
Que administra amb cautela,
Conscient de la seva superioritat,
Orgullós de les seves reaccions.

Comentaris

Rita ha dit…
Quina boníssima descripció de les habilitats i sensacions...
Rita: Gràcies. Un pit s'ho mereix tot.
òscar ha dit…
el text el descriu encara millor que la foto.
mar ha dit…
estic amb tu rita,
quina esplèndida i subtil descripció de l'estendard de la geografia femenina...
sublim...
Òscar: Gràcies per la visita, Òscar, i per l'elogi. Tot un repte seguir describint millor que una imatge.

Mar: Això m'ho apunto, Mar: estendard de la geografia femenina.
Anònim ha dit…
Coneixes el tema "Las tetas de mi novia" de Siniestro Total?
Iaiapunkarra: Doncs, no, no el conec.
Anònim ha dit…
Molt bons els poemes.

I les fotos molt sensuals!

Nic
Nic: Gràcies. Pel que fa a les fotos, el mateix puc dir, oi?
Guspira ha dit…
Els últims versos tenen una força impressionant...
Guspira: Els teus comentaris, com sempre, tan esborronadors. Gràcies, gràcies, gràcies.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.