Versos i mirades

Escric versos en un tovalló de paper,
Lluny de mirades insinuants,
Provocadores de desig,
En un racó del meu desassossec.

Cadena de lletres enllaçades,
Que surten sense pensar-ho,
Automàtiques, capricioses.

Duc els teus ulls dins meu,
Una mirada franca a voltes,
Misteriosa altrament.
Sempre sorprenent,
Sempre interessant.

Curiós el joc que s’estableix
Entre tu i jo:
Les meves paraules es perden
En aquest paper que acabarà cremat;
Les teves mirades, interrompudes
Quan els meus ulls i els teus
Es troben.