Salta al contingut principal

Conducció

Carretera sinuosa, desconeguda.
Revolts ferèstecs, ombrívols.
Dreta, esquerra.
Línies contínues i discontínues.
Senyals de perill.
Triangles fosforencents en la nit,
Il•luminats pels raigs fugaços de llum.

Segona velocitat. Tercera.
Revolt a l’esquerra.
Segona velocitat de nou.
Accelero. Revolt a la dreta.
Cop suau al fre.
Inèrcia que m’empeny endavant.

El teu cos és una gran xarxa de comunicacions.
Tots els punts connectats per carreteres
Imaginàries, imaginades.
No hi ha autopistes rectes,
Monòtones en la seva intensitat.

La vida és un joc de conducció,
Un recorregut pel teu cos,
Curull de giragonces.

Comentaris

mar ha dit…
recórrer carreteres sinuoses i desconegudes...
anar obrint camins nous...
descobrir nous viaranys de comunicació en el cos estimat...
conduir en aquests espais...
tot un plaer pels sentits...
bon cap de setmana...
Guspira ha dit…
Les teves paraules denoten que t'agrada conduir...
Bon cap de setmana!
Etèria ha dit…
Un recorregut del que estic convençuda es un plaer gaudir del paissatge.

Petonets
òscar ha dit…
per mi, que ni tinc carnet i l'únic cotxe que he agafat a la meva vida és el del wrc de la play, aquesta carretera és la única per la que goso conduïr
Ballarinadeplom ha dit…
mentres en la conducció no es faci marxa enrera...
conduir així és un plaer!
Baile Antiguo ha dit…
No me funciona el traductor... A ver qué le has hecho...

Feliz Navidad.
Anònim ha dit…
Preciosas palabras...Bon Nadal.
Mar: No m'agraden les autopistes rectes i monòtones.

Guspira: Sí, com deia l'anunci, m'agrada conduir.

Belita: Tot un plaer, els paisatges que s'albiren.

Òscar: Evidentment.

Ballarinadeplom: La marxa enrere sempre és perillosa.

Abriéndome: Ai, em sap greu!

Teresa: Gràcies a tu.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.