Salta al contingut principal

Màgia IX

Part I

Tanques els ulls.
Asseguda en aquest espai,
El cap i el cos s’envolen
Envers un altre temps,
Llunyà però proper, a tocar.

Les seves mans en contacte
Amb les teves.
Ulls que es troben,
Que tímidament s’esquiven,
Però que per atzar o anhel (ai, las)
Es tornen a trobar.
S’atrapen.
Es deixen atrapar.

Unes mans que recorren l’esquena,
Que hi troben recer, escalfor, desig.
Uns llavis que amb tendresa
Es descobreixen.
Per primer cop.
Nous sabors.
Noves sensacions.
Nous plaers.

Et lliures a la seva essència
T’agrada la seva olors,
El sabor dels seus besos,
L’electricitat que com dos cossos
Conductors us transmeteu.

Desitjaries despullar-lo, lentament,
Besar-li tot el cos,
Recórrer amb les mans, amb els ulls,
Els indrets ocults del seu territori,
Plantar-hi la bandera del conqueridor.
Navegar per les seves aigües,
Talment el capità d’un llagut,
Darrere el timó, en una nit de tempesta.

Comentaris

mar ha dit…
i perds la noció del temps i de l'espai...
i tot és eteri...
i sures...
i sents...
i...
màgia!
Mar: Exactament això. Aquesta és la sensació que transmeten aquests versos, aquesta màgia. Celebro que t'hagi agradat.
Etèria ha dit…
Conquerir i ser conquerit i compartir el desitg i lliurar-se a ell.

Molt bonic, felicitats.
Belita: Gràcies per la visita.
Guspira ha dit…
És deliciós quan desitges i quan et desitgen... És deliciós descobrir per primer cop i meravellós poder seguir descobrint...
És deliciosa la càrrega sensual...
Rita ha dit…
Aquestes sensacions són tan delicioses... I la primera i les primeres vegades, quan hi ha tant i tant desig... és i són inoblidables, sempre.
Guspira: Tant de bo mai es perdés aquesta càrrega sensual del començament.

Rita: Inesborrables, queden enregistrades a la nostra pell, al nostre cap.
sobre el teu ventre llis
vogador sense rems,
ni llagut

tibant tots els sentits,
buides de vi
les nostres àmfores...

...ens capturà la nit

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.