Salta al contingut principal

Racó de món

Imatge
Escrita per
El so de l’aigua,
Aquesta cascada artificial,
Esmorteeix el so de la llàgrima
Que cau sobre el paper.
El silencia.

Una gota que condensa
Totes les frustracions passades...
Presents... Futures...
Una gota que destil•la com ets...
Qui ets... què hi fas aquí...

Esperes un somni,
Algú que et transporti
Al món de la imaginació.
Que et faci reviure
Records amagats,
Plaers íntims.

Palplantat, a la frontera que separa
Dos mons,
Cerques, ai las, els seus ulls.

Pobre ànima solitària
Devorada pel seu propi somni.
Pobre ànima que plora
Llàgrimes ofegades pel renou del món.

Comentaris

Lydia ha dit…
Siempre envuelves con tus poemas, las lágrimas, los deseos, la música...
17 de desembre del 2008, a les 12:24
òscar ha dit…
diuen que sóm aigua. el salat de les llàgrimes sols m'agrada com a mostra d'emoció. prefereixo dolçor sense llàgrimes!
17 de desembre del 2008, a les 13:02
llunadeabril ha dit…
M'agraden molt aquest món tan sugerent que creas als teus escrits.
17 de desembre del 2008, a les 22:53
El Company de Venus ha dit…
Lydia: És una manera de lligar coses que molt sovint són tan properes.

Òscar: És una opinió... ben vàlida d'altra banda.

Llunadeabril: Gràcies. Passa quan vulguis.
18 de desembre del 2008, a les 13:05
mar ha dit…
una llàgrima pot contenir tants matisos...
esperar els somnis? prefereixo somniar-los i viure'ls com si fossin reals...
i tornar a la realitat i poder reviure els somnis...
18 de desembre del 2008, a les 18:52
El Company de Venus ha dit…
Mar: Ben mirat, és una bona opció.
29 de desembre del 2008, a les 9:06
neus ha dit…
ja ho diu el gran Poeta:

"(...)
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
(...)"
tot parlant de les paraules... també hi podríem afegir les llàgrimes...

una abraçada.
5 de gener del 2009, a les 13:07
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació