Voldria escriure els versos més bells que mai s’hagin escrit.
Pujar al podi dels millors poetes de la història,
Insignes noms de la humanitat.
Voldria escriure els versos més bells
Que mai s’hagin escrit.
Que els mots recorrin el teu cos
I allà on només s’hi arressera la imaginació.
Voldria escriure els versos més bells
Que mai s’hagin escrit.
Però no puc.
Perquè altres s’han avançat.
Perquè altres ho han fet abans.
Perquè no es poden escriure ja
Mots tan bells.
Perquè simplement no en sé.
Comentaris
lectors que ho llegeixen. "
salut!!
els versos que jo llegeixo per aquí són molt i molt bells... tant que de vegades em fan estremir i tot!
els versos més bells s'escriuen des de dins i es llegeixen amb el cor... sense filtres ni raciocinis...
un petó company!
i no deixis d'escriure!
;)
Òscar: Gràcies per la rotunditat. De debó.
El veí de dalt: Sí, sí... S'ha de ser agosarat/da en aquesta vida.
Mar: Jo afegiria que els versos també s'escriuen amb el cor i amb la imaginació, dues armes poderoses i indomables. Gràcies per gaudir-ne.
Escribir, por ejemplo: la noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos..."
Quins versos més bonics els de Neruda, versos que et fan estremir en la nit més fosca. Però els teus Company, els teus han dut una llum especial a les nostres vides. Els teus són versos avivadors d'emprendre el jorn més cansat. Ets el nostre poeta costumista de nits fogoses, tendres i seductores. El poeta que ens provoca especialment, encara que la nit sigui la més fosca de totes...
(Suposo que ha quedat clar que trobo que sí que en saps, no?) ;-)