Oh, bell trobador, Que cantes sota ma finestra,
Gentil, en aquesta nit estelada.
Deixa la cítara i les rimes,
Les notes embriagadores
De la teva melodia.
Puja a la meva cambra,
Cent voltes imaginada,
Cent voltes al•ludida.
El meu silenci és el meu desig.
El sents? L’escoltes?
Les passes, al passadís,
Ressonen com besos pel meu cos.
He deixat la porta oberta
Perquè en el silenci nocturn
Espiïs la cambra
Tènuement il•luminada,
Abans no gosis entrar.
Entra. Em trobaràs, si vols,
Blanca i pura,
Com en els teus somnis.
O potser salvatge,
Com jo voldria.
Acosta’t. Besa’m amb timidesa,
Bell trobador,
Rimador de versos fins.
Et besaré amb la fúria
De la desmesura,
Dels anhels servats
Al llarg dels segles.
Extasiats, sense alé,
Escriurem l’altra part
De la lírica amagada.
Comentaris
Com a bon vassall haurà de pujar a la cambra i besar la seva aimada amb la timidesa o fúria desitjada...
Esperem que la bella dama no sigui ja casada... i en cas que ho fos, esperem que el trobador no tingui la mateixa sort que Guillem de Cabestany...
Belita: Dansaran la melodia del joc de la seducció.
Rita: Gràcies. Als dits i a la imaginació.
Una agradable troballa.
Un petó
Bell trobador!
Qui et tingués sota la finestra per gaudir de melodies tan corprenedores...
Mar: És un trobador molt tendre.
Abriéndome: Doncs aquest és un gran elogi. Gràcies.