Salta al contingut principal

M’enlluerna la mirada

Imatge
Escrita per
M’enlluerna la mirada.
I m’hi quedo atrapat.
Com a la nit, darrere el volant,
Dos fars et colpegen els ulls
I ets incapaç d’apartar la mirada
Cap a l’altra banda de la carretera.

Com el borinot que vola
Encegat fent cercles,
Al voltant de la bombeta,
Desorientat, la vista perduda.

Com el cercle fosc que roman
Quan tanques els ulls
Després de mirar el sol
En una ullada ràpida, feridora.

M’enlluerna la teva mirada.
I m’hi quedo atrapat,
En aquests ulls.

Comentaris

Rita ha dit…
Ser la font d'inspiració és fantàstic, però que l'inspirat ho sàpiga expressar així és el millor que et pot passar.
Com sempre, dóna gust començar el dia llegint-te.
Bona setmana!
12 de gener del 2009, a les 9:57
El Company de Venus ha dit…
Rita: Dóna gust començar el dia amb aquests comentaris. El sol anhelat té una altra brillantor.
12 de gener del 2009, a les 11:57
mar ha dit…
quedar-se atrapada en una mirada...
fil invisible que uneix i lliga...
enlluernada per uns ulls...
aix...
13 de gener del 2009, a les 1:08
El Company de Venus ha dit…
Mar: Realment, les mirades atrapen. Tot i que a voltes costa d'endinsar-s'hi.
13 de gener del 2009, a les 8:32
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació