Salta al contingut principal

Petits grans plaers (IV)

Imatge
Escrita per
Et despertes, nua,
Engalanada amb la son
Al cos.
I voltes pel llit,
A la recerca del meu cos,
Presoner de Morfeu.
I et tornes a adormir,
Fosa en una figura geomètrica.
Perfecta.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Rita ha dit…
Després, l'un o l'altre es despertarà de nou i, mica en mica, anirà despertant l'altre, amb suavitat, mimos, carícies, de manera que el plaer vagi augmentant fins que arribi a ser gran, gran...

M'ha agradat molt aquest petit gran plaer!
12 de febrer del 2009, a les 13:00
mar ha dit…
Tot un plaer poder mandrejar amb companyia... i fondre's en figures abstractes, irreals, surrealistes, úniques,... acoblades en l'art sublim de l'amor...
M'hi apunto també!
12 de febrer del 2009, a les 18:41
El veí de dalt ha dit…
Perfecta o desajustada?
13 de febrer del 2009, a les 0:34
Albanta ha dit…
Quin plaer més gran és aquest!!

Bona nit Company!! Vaig a intentar dormir ja i despertar d'aquesta forma tan dolça.

Nona nit!!
13 de febrer del 2009, a les 1:24
El Company de Venus ha dit…
Rita: Es pot anar repetint manta vegades durant la nit.

Mar: Qui no s'apunta a aquest joc de geometries?

El veí de dalt: Perfecta o desajustada, tant se val.

Albanta: Has despertat en aquesta forma?
13 de febrer del 2009, a les 9:20
polaroid mental ha dit…
es una de les millors sensacions que hi ha, trobar entremig del son i dels llençols, un cos nu al teu costat.
13 de febrer del 2009, a les 15:43
El Company de Venus ha dit…
Polaroid mental: Sí que és una sensació sensacional.
16 de febrer del 2009, a les 8:37
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació