Salta al contingut principal

Pregària del desig

Imatge
Escrita per

Com el monjo que, devotament,
Cerca consol en Déu,
M’agradaria trobar-lo a mi també.

I resar una pregària
Per la meva ànima damnada,
Enverinada pel tacte dels teus dits,
Pel gust dels teus llavis,
Pel so de les teves carícies.

Agenollar-me davant la teva imatge,
Majestàtica, magnànima,
I creure que, allà estant,
Mes pregàries arribaran a tu.

Que sàpigues que et somnio,
Que et desitjo,
Que ets l’objecte de ma oració.

Comentaris

mar ha dit…
Company...
a aquestes hores...
qui fos l'afortunada de tanta devoció i desig acumulats... per poder deslliurar-te d'aquesta condemna tan cruel a que estàs sotmès...
de moment, crec que hauràs de continuar resant...
2 de febrer del 2009, a les 9:22
El Company de Venus ha dit…
Mar: Continuarem cercant l'absolució i el consol en les pregàries.
2 de febrer del 2009, a les 9:45
Rita ha dit…
Ànima enverinada d'un verí ben plaent, però... ;-)
2 de febrer del 2009, a les 10:04
òscar ha dit…
hi ha cops que les pregàries son ateses. en definitiva per això preguem, no?
2 de febrer del 2009, a les 15:27
rosseta ha dit…
Hola maco, aprofito que estic per aquí i tinc temps per informar-te que m'han passat la meme del 7 així que l'he respost. I no sé si ho saps però s'ha de passar a 7 persones més així que tu ets un dels escollits. Has de dedicar-me unes paraules :P així com explicar 7 coses o fets sobre tu ja siguin a l'atzar o curioses i després passar-ho a 7 persones més. Espero llegir-ho aviat ;) Petons
3 de febrer del 2009, a les 0:42
Guspira ha dit…
Una pregària molt sensual i diferent... Ei, però has de ser molt devot perquè les pregàries es compleixin... Tu ja reses totes les nits? :)
3 de febrer del 2009, a les 23:06
El Company de Venus ha dit…
Rita: Evidentment, un dolç i saborós verí.

Òscar: Preguem perquè les nostres pregàries les escolti algú, encara que sigui en la intimitat... o potser per escoltar-les nosaltres mateixos.

Rosseta: Gràcies, guapa. M'hi posaré quan tingui una estoneta.

Guspira: Cada nit, sense excepció!
4 de febrer del 2009, a les 8:19
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació