Salta al contingut principal

Si em mires i et miro

Imatge
Escrita per

Si em mires i et miro
I apartem la vista,
Els ulls temerosos,
Incòmodes,
Durant uns segons...

Si em tornen a mirar
I et torno a mirar,
Coincidència en temps,
Sense marge a la casualitat....
I apartem els ulls,
Culpables d’haver caigut
En una xarxa invisible,
Jurant-nos interiorment
Que no ho tornarem a fer...

I si, malgrat tot, tornes a dirigir
Els teus ulls cap als meus.
I jo els meus envers els teus.
Com s’atrauen els imans.
I ja no podem reprimir el somriure...

Per què mai no em dius res?
Per què mai no et dic res?
Temor a trencar la màgia
De la imaginació.
La reiteració d’un joc de mirades
Enigmàtiques.

Comentaris

Rita ha dit…
Perquè té el seu què també seguir el joc, no? ;-)
5 de febrer del 2009, a les 13:27
rosseta ha dit…
Trobo que avui estàs romàntic ;) No hi ha res com creuar-se la mirada amb algú varies vegades per pujar la moral, no?
5 de febrer del 2009, a les 16:44
Guspira ha dit…
El joc més màgic és el de les mirades que parlen soles. Mirades que regalen instants plens de sensacions, emocions, "vergonyes" i fins i tot desitjos...
Ulls estranys que transmeten incògnites il·lusionades i potser les paraules els convertirien en quotidians...
Potser és millor seguir parlant amb mirades i somriures i gaudir de l'instant...
Espero que els meus ulls de color mel segueixin descobrint la joia dels teus versos durant molt i molt de temps...
Una abraçada
5 de febrer del 2009, a les 16:45
Anònim ha dit…
És que la mirada és un mirall de l'ànima. Allò que sentim i desitgem ho tenim escrit als ulls ...i ells parlen sense paraules.
M'ha agradat!
Tornaré :)
5 de febrer del 2009, a les 17:03
Baile Antiguo ha dit…
Ay, las miradas... Las que provocan sin pretenderlo, las azoradas...
6 de febrer del 2009, a les 8:25
Lydia ha dit…
Tantas y tantas cosas puede decir una mirada... a veces mucho más que las palabras, incluso cuando estas mienten... la mirada no.

Preciosas tus palabras siempre...

Besitos
6 de febrer del 2009, a les 12:26
El Company de Venus ha dit…
Rita: Seguir el joc, és cert, és fantàstic.

Rosseta: Si, puja la moral, sí.

Guspira: Estàs inspirada, no? 'Els meus ulls de color mel segueixin descobrint la joia dels teus versos...': sense paraules.

Joana: Els ulls parlen sense paraules. Torna quan vulguis.

Abriéndome: Sovint aquestes mirades és cert que es converteixen en provocadores.

Lydia: No hi ha mentides a les mirades.
6 de febrer del 2009, a les 12:52
polaroid mental ha dit…
són mirades prohibides
que van més enllà
i exciten la ment
6 de febrer del 2009, a les 16:22
mar ha dit…
aix, company... caure en la xarxa de mirades i no tornar-hi?
impossible!
tan imposible com deixar-te de llegir o com llegir-te i no imaginar els jocs de seducció que ens convides a viure...
bon cap de setmana...
6 de febrer del 2009, a les 17:40
El Company de Venus ha dit…
Polaroid mental: Però no haurien de ser prohibides, ans franques, sinceres.

Mar: Gràcies, com sempre, mar, pels elogis...
9 de febrer del 2009, a les 14:03
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació