La teva veu m’arriba metàl•lica,
Llunyana però inusitadament càlida,
Extremadament agradable.
Creus que sóc qui ni sóc.
Però no sóc jo la que creus que sóc.
Jo ni tan sols tinc aquest dubte:
Ets un perfecte desconegut,
Amb una veu que em captiva,
Que em fa imaginar,
Que m’arriba a través d’un satèl•lit,
A milers de quilòmetres d’ací.
Però potser tan a prop... Qui sap?
Vull allargar aquest instant,
Gaudir de l’embruix
Dels teus mots,
Estranyament balsàmics
En la immensitat de l’univers.
Comentaris
M'agraden les veus desconegudes i captivadores...I també m'agraden els versos del Company desconegut... :)
M'agrada que t'agradin els versos del company de Venus.
qui pot renunciar a tot això?
jo, de ben segur que NO!