Salta al contingut principal

Veu


La teva veu m’arriba metàl•lica,
Llunyana però inusitadament càlida,
Extremadament agradable.

Creus que sóc qui ni sóc.
Però no sóc jo la que creus que sóc.
Jo ni tan sols tinc aquest dubte:
Ets un perfecte desconegut,
Amb una veu que em captiva,
Que em fa imaginar,
Que m’arriba a través d’un satèl•lit,
A milers de quilòmetres d’ací.
Però potser tan a prop... Qui sap?

Vull allargar aquest instant,
Gaudir de l’embruix
Dels teus mots,
Estranyament balsàmics
En la immensitat de l’univers.

Comentaris

Rita ha dit…
La veu, per telèfon, pot ser molt seductora i excitant fins i tot... Tant com per fer-te arribar a sentir com si no hi hagués cap distància entre mig...
Rita: I fins i tot seductora i excitant sense conèixer a la persona que hi ha a l'altre costat.
Guspira ha dit…
Una trucada inesperada d'una veu desconeguda que et pot fer volar la imaginació fins a indrets excitants... La força d'aquella veu que en instants et pot despullar i esdevé exploradora dels desitjos més íntims, més fogosos...
M'agraden les veus desconegudes i captivadores...I també m'agraden els versos del Company desconegut... :)
Baile Antiguo ha dit…
Al principio pensé en una radio. Luego, ya sí, en el teléfono.
Abriéndome: La ràdio... un mitjà màgic, també. Una sola veu amb tants matisos i formes per imaginar / La radio... un medio mágico, también. Una sola voz con tantos matices y formas para imaginar.
Guspira: Una veu desconeguda sempre pot tenir un punt suggerent, d'erotisme en la distància i en la desconeixença.
M'agrada que t'agradin els versos del company de Venus.
mar ha dit…
una veu encisadora... que et parla a cau d'orella... que pronuncia mots que inciten a imaginar, que encenen la fantasia, mots que conviden a viatjar i a viure per damunt de tot...
qui pot renunciar a tot això?
jo, de ben segur que NO!

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.