No puc dormir. Escolto els sons de la nit
Que acompanyen el meu insomni:
Les parets que s’esquerden,
Les bigues que s’esberlen,
El terra que s’enfonsa
Al meu pas virtual.
L’univers que volteja
Sense aturall.
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
Comentaris
;P
i així, si no m'adormo, viatjo a altres indrets que em són molt atraients...
pots provar...
i si et funciona... ja saps!
petonets
Rita: Je je je.
Mar: Ho provaré.
no coneixia el teu blog, però ara t'enllaço.
Al meu aniré parlant de literatura, cinema, educaió, tv etc, ja passaràs quan vulguis.
Munte castells a l'aire i els decore al meu gust..
És fantàstic!! tot és al teu gust...
Això quan ho aconsegueix... Altres vegades sols hi ha enyorança, melàngia, desitjos impossibles...
En tot cas, m'agrada... per que totes les emocions, siguin del color que siguin emocionen per dintre.
Hi ha uns versos del Vergés que jo trobo molt bonics que diuen així:"Sense parar recorro el cel amb els meus ulls,
per si de cas contemplo l'estrella que tu mires".
M'han vingut al cap arran del comentari que t'he fet...
Molta serenor i un cel ben ple d'estrelles...