Salta al contingut principal

Pensaments vora el port

Imatge
Escrita per

I

Màstils que es mouen
A plaer de les aigües tranquil·les
Del vell port.

El gris del cel,
Núvols densos i metàl·lics,
Es fon amb el gris de les aigües.

Reflex repetit
Infinitat de voltes,
Sempre igual,
Eternament.

II

M’atrapa l’altivesa dels màstils
Que es drecen vers el gris del cel,
Que reflecteixen sobre l’aigua de metall,
Talment el mercuri d’un vell termòmetre.

Com ells, jo també clamo al cel.
Una oració, una pregària.
Pensaments inconnexos
Que s’envolen cap als núvols.

Comentaris

Lydia ha dit…
Aunque amenaza tormenta... siempre recondundes la nave a buen puerto...
Precioso...
17 de març del 2009, a les 13:00
El Company de Venus ha dit…
Sempre s'ha de triar un bon port.
Gràcies.
18 de març del 2009, a les 13:47
mar ha dit…
sempre quedo atrapada en les teves paraules...

precioses, dolces, subtils, etèries... com aquest reflex metàl·lic i fonedís...
20 de març del 2009, a les 0:02
El Company de Venus ha dit…
Gràcies, com sempre, fans incondicionals.
20 de març del 2009, a les 11:20
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació