Salta al contingut principal

Petits grans plaers (XIV)

Imatge
Escrita per

Anar-te despullant lentament.
Llevar-te una a una
Les peces que acreixen
El meu desig.
I assaborir eixos instants,
Com el somelier que reconeix
Les mil i una aromes
Del bon vi.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

mar ha dit…
M'agrada assaborir aromes i gustos...
de bons vins...
de bons moments...
Tot un plaer assaborir lentament allò que desitgem...
Fer durar el moment imaginat tants cops...
28 d’abril del 2009, a les 23:56
Rita ha dit…
Llegint-te gairebé que m'hi trobava... :P
Bona nit!
30 d’abril del 2009, a les 2:28
El Company de Venus ha dit…
Mar: Com el vi, és fantàstic assaborir lentament allò que ens agrada.

Rita: De debò? ;)
30 d’abril del 2009, a les 8:49
Baraula ha dit…
Acab de destapar la teva botella, Venus, i me'n beuré el vi a poc a poc perquè duri més.
Ets el meu descobriment d'avui!
1 de maig del 2009, a les 9:01
El Company de Venus ha dit…
Alcem les copes i brindem per la descoberta. Gràcies i torna sempre que vulguis. A l'ampolla sempre hi ha un bri de vi.
4 de maig del 2009, a les 9:12
Guspira ha dit…
Despullar... un plaer exquisit, un art per descobrir...
6 de maig del 2009, a les 22:02
El Company de Venus ha dit…
Guspira: Sempre, sempre és un plaer.
8 de maig del 2009, a les 12:27
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació