Salta al contingut principal

Petits grans plaers (XVI)

Arraulir-me
Contra la teva esquena.
Posar el cap
Contra el teu coll.
I aspirar profundament
Abans que la son em venci.

Com dues culleretes
Desades ordenadament
En un calaix.

Comentaris

maria ha dit…
Quina sensació més bonica...
Lydia ha dit…
Un pequeño y gran placer... de dar y de recibir...
Baraula ha dit…
Això és. Tan fàcil i ara em sembla un plaer llunyà... Quantes hores queden perquè arribi l'hora d'anar-me'n al llit?
Albanta ha dit…
Són moments màgics, com dius tu... petits grans plaers.
Una abraçada
Anònim ha dit…
hola!! passaré per aquí més sovint!! un bon descobriment!!
mar ha dit…
M'encanta adormir-me així...
Rita ha dit…
Una de les maneres més delicioses d'agafar el son...

M'ha encantat això de les culleretes... És ben cert! :-)
Kiiro ha dit…
Com dues culleretes...

Ho trobo a faltar...
Maria: Una bonica sensació, és cert.

Lydia: Sí. Dar y recibir, así es.

Baraula: Va costar que passés el temps?

Albanta: Són això, aquesta sèrie: petits grans plaers.

Morbosa: Gràcies. Tenim obert les 24 hores.

Mar: És preciós, adormir-se així.

Rita: És tal qual: com dues culleretes.

Kiiro: Ho trobes a faltar? Paciència, tot arribarà de nou.
Anònim ha dit…
primer concurs de relats de www.historiescurtes.ppcc.cat
Si no has escrit mai un relat anima't!!! Sempre hi ha una primera vegada.

La temàtica del relat ha de ser l’amor a distància.
L’extensió màxima ha de ser de 500 paraules.
Si voleu que sigui dels més vistos podeu enviar una fotografia conjunta que es posarà juntament amb el relat.
Els podeu enviar fins el 26 de juny al e-mail: endsi@hotmail.com
A partir d’aquest dia penjarem tots els relats rebuts i seran els mateixos visitants qui votin el millor.
El relat guanyador obtindrà un pen drive de 2 gigas de memòria.
rosseta ha dit…
Ui jo sóc més de què cadascú dormi al seu costat del llit xD. M'ha agradat la comparació de les dues culleretes.
En això dels gustos sí que cadascú té les seves pròpies particularitats. Jo no sé si dir-te si m'agrada més ser la primera cullereta o la darrera.
Guspira ha dit…
Olorar les sensacions de l'amor, del desig i després de la tranquil·litat arraulida en dos cossos ben junts...
On s'ha de pagar??? :)
Òscar: Qui pogués arraulir-se sempre en aquest calaix.

Guspira: Preciós, això. Pagar? Pagant no és el mateix. Però sí, sí que a voltes pagaries.
Mercè ha dit…
Mmmmmh, com dues culleretes. Que dolcet. M'agrada.
Salutacions.
Mercè: Gràcies i benvinguda.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.