Amb cura, Equilibrant el teu cos,
Dibuixes la línia dels ulls.
Mirada fixa en el mirallet
Que et retorna el traç,
Delicat, fet art.
Talment una dama del Renaixement.
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
Comentaris
que la fa més intensa...
per perdre-s'hi...
Quan es barreja la foto amb la poesia, el sentiment s'apropa a l'amor.
Em pregunto com serán aquests ulls quan es llevin amb 50 anys...
que manté la línia
dels ulls en tensió.
I és l'eix del misteri,
i així, i així, i axí és la deu de tantes coses belles!
Mirada i traç,
ulls i desig a trenc de pell,
i el mot ja és perfil esmolat
marcant el rumb.