Una de les meves fantasies,
Desitjades i inconfessables.
T’has aturat al meu costat,
Sense saber qui era,
Sense saber qui ets,
I amb tot l’atreviment
M’has besat profundament.
I has marxat tal com has vingut,
Deixant-me clavat,
Sense respiració,
Las, sense alè,
Amb el sabor dels teus llavis.
Comentaris
quines fantasies tan tendres!
jo crec que em desmaiaria allà mateix...
(sempre i quan el xicot fos guapo i ben plantat... és clar!)
:)
No és fantasia el que jo escric, sinó que desig!
I l'escric a cada moment,
i l'escolto així:
http://www.youtube.com/watch?v=hqj1GlLOG2s&feature=related
Onze de setembre.
(Onzembre)
http://www.youtube.com/watch?v=hqj1GlLOG2s&feature=related
Onze de setembre. (Onzembre)
Morbosa: Una reacció imprevista.
Francesc Mompó: En aquest cas, és un enamorament salvatge.
Maria: Tu ho has dit: qui es negaria?
Lydia: Esa también es una buena proposición.
Bimbonocilla: Suggerent, no?
Anònim: He escoltat el fragment, però me l'imaginava més amb un altre ritme.
Quan desitjo em desperto i visc. I senzillament, al viure, jo li dic desig.
Onze de setembre.
(Onzembre)
INDEPENDÈNCIA!
Qui sap si un dia ens creuem pel carrer, ens mirem i... però llavors ja no seria fantasia...
M'agrada!
Deseo
http://deseo73.blogspot.com/
Per cert, nou post de l'as de cors.
Bones vacances!
eroticopoemes.blogspot.com
poemesvisuals.com