Salta al contingut principal

No em digueu


No em digueu que no ho heu fet mai.
No m’ho creuré.
No em digueu que no us heu imaginat
Com ell, com ella,
Fa l’amor, folla, carda.

I que no us hi heu recreat,
En el mateix instant,
En la intimitat més secreta,
En la foscor de la nit.

Potser al metro,
Potser al carrer,
Potser en un bar,
En un gest fútil,
Us ha arribat aquest pensament.

I us ha vingut de gust,
Per un instant,
D’ésser espies dels seus desigs,
Dels seus moviments,
Àdhuc de participar-hi.
De fer-hi l’amor,
De follar-hi,
De cardar-hi.

No em digueu que no ho heu fet mai.
No us creuré.

Comentaris

mar ha dit…
doncs m'hauràs de creure... més d'una i més de dues vegades...

:)
maria ha dit…
Sí,que m'ho he imaginat...
Fins i tot ho he arribat a somiar...
Però el millor és quan ets participant^-^
Mar: Ho crec, ho crec.

Maria: Ah, caram... Però això darrer també passa?
Six X ha dit…
I tan si m'ho he imaginat!, últimament em "veig" de voyeur
(http://sixtohell.blogspot.com/2009/09/voyeur.html)
Six X: Benvingut/benvinguda. Això del voyeurisme ens porta a tots de cap.
moonlight ha dit…
doncs no et diré que no, no fos cas que no em creguessis, jeje
Moonlight: Veig que de moment ningú no ha dit el contrari. Espero no haver espantat ningú amb la pregunta. ;)
Six X ha dit…
gràcies "company...", espero poder-te llegir força, veig que de moment ens interessen les mateixes coses (picada d'ull)
polaroid mental ha dit…
els jocs de ment poden arrivar a ser molt perversos i molt apetitosos .... qui ens està mirant amb aquesta ment lasciva?
Polaroid: Sempre hi ha uns ulls disposats a escrutar aquests detalls...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.