Amarat de salobre
El teu cos
És encara més deliciós.
Amb el punt just de sal
Que potencia el sabor
I sense més aditius
Que la pròpia pell.
En aquest racó de costa,
Solitari, inaccessible,
Ets un element natural més
D’aquest paisatge agreste.
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
Comentaris
el mar...
l'estiu...
el contacte de dues pells, cossos arrebossats de desig...
donen accés a imatges que deixen bon gust a la imaginació...
Morbosa: El punt just de sal.
Lydia: Evidentment.
Mar: Imaginació poderosa.
Òscar: No hi havia pensat mai, veus?
;P
Mmmmmm, la salabror...