Salta al contingut principal

Breu


El riu del teu sexe
Inunda la meva boca.
La plenitud de les sines
Desborda les meves mans.

Ets una riuada de desig
Que no pot ésser presa.

Comentaris

mar ha dit…
breu...
però amb aquesta intensitat i contundència...
visca la brevetat!
maria ha dit…
La teva poesia és una riuada de desig...Preciosa,com sempre^-^.
Mar: Sí, tal com diu aquella dita castellana.

Maria: Gràcies. Per la riuada d'elogis.
Violeta: Ja ho pots ben dir.

El veí de dalt: Agafa aire!
Guspira ha dit…
Lo riu és vida! (jaja) Ho sento... no ho he pogut evitar...
Ara en serio, fervorós..
Guspira: Aquest riu sí que és vida... manà diví.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.