Salta al contingut principal

Em costa poc

Imatge
Escrita per

Em costa poc escalfar-me. A raig, tal com escric aquestes paraules. Unes paraules escrites en algun bloc. Desfermen la imaginació, el desig. És ben fàcil caure en mans de la santa excitació, onsevulla. Tant pot ser aquí com allà, en un lloc íntim o en un lloc compromès. Però el desig no vol conèixer lligams, inhibidors de la seva llibertat. Ara estic fogós, les paraules surten a raig. Febre de desig. Cap a tu, o tu, o tu. Foll de lascívia. Escriptura gairebé automàtica. Deixant que els dits sintetitzin l'anhel sobre el teclat. Perquè després es perdin pel cos.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Violeta ha dit…
Ui, quan es perden pel cos...

Petons nocturns.
19 d’octubre del 2010, a les 1:31
mar ha dit…
fogós?
febril?
foll?

i el desig encès...

mmm...

no hi vagis al metge... potser la seva medicina t'adorm i et paralitza...

deixa't anar!
és el millor remei pels símptomes que descrius...
19 d’octubre del 2010, a les 9:13
El Company de Venus ha dit…
Violeta: Quan es perden pel cos, el foc es fa amo i senyor de tot.

Mar: No, no hi ha metge que valgui. Millor, com dius, deixar-se dur...
19 d’octubre del 2010, a les 16:14
Rita ha dit…
I llegint-te... Aiss com s'encomana això... :P
22 d’octubre del 2010, a les 0:29
moonlight ha dit…
improvització i deixar-se anar...
22 d’octubre del 2010, a les 17:56
Guspira ha dit…
Mmmm paraules fogoses... cos calent... bona reacció! Això significa que ets viu!
26 d’octubre del 2010, a les 11:34
El Company de Venus ha dit…
Rita: De debò? Gràcies.

Moonlight: Si senyora.

Guspira: Certament, ben viu.
26 d’octubre del 2010, a les 12:02
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació