Salta al contingut principal

Pintor (Variacions d'un tema)


El teu pinzell pinta
amb la lentitud del mestre
els desigs a la meva pell.

Es passeja impúdicament
pels racons del plaer infinit.
N'assaboreix les textures,
sadollat de magnificència.
Beu les fonts d'eterna joventut,
elixir de la vida.

Sóc la teva musa:
La que explores en el teu interior.
La que dibuixes en el teu pensament.
La que manlleva els teus records.
La que somnies cada nit.
La que ara mateix jau al teu costat,
càlidament il·luminada,
per la tènue llum,
amb el desig que traslladen
les teves pinzellades.

Comentaris

òscar ha dit…
Un pintor que, en definitiva i com explicava l'antiga cançó, pinta amb molt d'amor.
Guspira ha dit…
Sóc... Ets... Uau!!! Magnífic! :D
Lydia ha dit…
Hola pintor musical... que bien tener otra nueva canción para este año... la canción de la musa.
Besazo.
Violeta ha dit…
Quina pintura tan sentida...
polaroid mental ha dit…
quin pintor! que expressa deliciosament l'art del desig.
Òscar: Oi tant, passa que a diferència del de la cançó no és un 'pintor de santos de alcoba'...

Guspira: Crec que quequejaves i no et sortien les paraules...

Lydia: Será cuestión de ponerle música algún dia...

Violeta: Cert, sentida i amb desig.

Polaroid: M'agrada aquesta idea de l'art del desig...
Moonlight: Ja ja ja... Segur que no en trobes cap?

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.