El teu pinzell pinta
amb la lentitud del mestre
els desigs a la meva pell.
Es passeja impúdicament
pels racons del plaer infinit.
N'assaboreix les textures,
sadollat de magnificència.
Beu les fonts d'eterna joventut,
elixir de la vida.
Sóc la teva musa:
La que explores en el teu interior.
La que dibuixes en el teu pensament.
La que manlleva els teus records.
La que somnies cada nit.
La que ara mateix jau al teu costat,
càlidament il·luminada,
per la tènue llum,
amb el desig que traslladen
les teves pinzellades.
8 comentaris:
Un pintor que, en definitiva i com explicava l'antiga cançó, pinta amb molt d'amor.
Sóc... Ets... Uau!!! Magnífic! :D
Hola pintor musical... que bien tener otra nueva canción para este año... la canción de la musa.
Besazo.
Quina pintura tan sentida...
quin pintor! que expressa deliciosament l'art del desig.
Òscar: Oi tant, passa que a diferència del de la cançó no és un 'pintor de santos de alcoba'...
Guspira: Crec que quequejaves i no et sortien les paraules...
Lydia: Será cuestión de ponerle música algún dia...
Violeta: Cert, sentida i amb desig.
Polaroid: M'agrada aquesta idea de l'art del desig...
jo vull un muso :D
Moonlight: Ja ja ja... Segur que no en trobes cap?
Publica un comentari a l'entrada