Avui et faria l’amor amb follia.
Et llençaria sobre el llit.
T’arrabassaria la roba:
Samarreta, faldilla,
Mitges, calcetes…
Sense espai de treva.
I em deixaria dur
Pel dolç nèctar del desig,
Assaborint cada part del teu cos,
Talment com si el descobrís
Per primera volta.
Tu, ajaçada, amb els sentits fora d’òrbita,
Enfolliries de plaer,
Desitjant que l’instant no s’acabi,
Clamant al déu del desig
Que no aturi aquest doll de satisfacció.
4 comentaris:
i et diria: no paris, continua així, satisfent-me...
Ui, això és encara més excitant!
Que el déu del desig t'amari de follia perquè cada cop desitgis fer l'amor com el primer dia...
Una abraçada!
Guspira: Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada