Salta al contingut principal

Moments sublims (II)

Imatge
Escrita per

Despertar-me.
I sentir l’escalfor
Del teu cos.

Arrapar-m’hi.
I, mig en somni encar,
Deixar-me dur
Pels camins
Del despertar
Del desig.

Comentaris

Lydia ha dit…
otra vez momentos memorables y vividos en cada estrofa...

Besito
9 de febrer del 2011, a les 0:23
El Company de Venus ha dit…
Polaroid: Tant de bo tinguéssim un parell de despertars com aquest un parell de cops a la setmana... mínim...

Lydia: Gracias, Lydia. Es un momento memorable comenzar el día así, ¿no?
9 de febrer del 2011, a les 12:59
mar ha dit…
moments sublims que no s'obliden...
i ara a l'hivern encara s'aprecien més, oi?
10 de febrer del 2011, a les 0:36
òscar ha dit…
El despertar més dolç. No hi ha tiramisú que el superi.
10 de febrer del 2011, a les 16:53
Guspira ha dit…
Aquest és el millor camí per un bon despertar...
20 de febrer del 2011, a les 12:33
El Company de Venus ha dit…
Mar: Cert, ara a l'hivern són encara més benvinguts... tot i que l'estiu, mmm...

Òscar: 100% d'acord.

Guspira: Així sí que es comença bé el dia...
21 de febrer del 2011, a les 11:41
cercador d'emocions ha dit…
recorro cada corba
dels teus camins
cercant els nostres racons
17 de novembre del 2011, a les 0:39
El Company de Venus ha dit…
Assiel: Gràcies per la visita i gràcies pels versos de retorn.
18 de novembre del 2011, a les 9:43
cercador d'emocions ha dit…
i la teva olor
resta en mi
mentre recito
en silenci
tots els versos
que t'he escrit

de gessamí fresc
els dits
i taronja amarga
19 de novembre del 2011, a les 9:02
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació