Menjar-te
cruspir-te
devorar-te
endrapar-te
embocar-te
engolir-te
manducar-te
esmorzar-te, dinar-te i sopar-te,
àdhuc berenar-te
pellucar-te
picar-te i piscar-te
rosegar-te
minjar-te...
goludament extasiada,
fins que se m'ompli la boca
i tornar-te a menjar
a cruspir
a devorar...
perquè tinc ganes de tu
3 comentaris:
Ulls,
dents,
dits,
delit de carn endins amb veu grotesca!
I amb la nuesa t'envaeixo la pell vibrant
i m'hi arrapo a ella i t'arrenco l'alè de l'ossada.
I quan sóc damunt la roca
passejo els ulls encesos
per la petxina que et prem la gana.
Oh, compacta i adelerada olor de mar!
http://www.youtube.com/watch?v=MGN5Gsmw5ko
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Mmmm... quantes ganes, no...?
Són uns versos suggeridors i a mesura que vas llegint es tornen excitants...
Són uns versos que traspuen ganes, sí. I que es tornen cada volta més i més excitatnts.
Publica un comentari a l'entrada