Racó de Venus

Despullada davant l'espill acaricies el cos amb els ulls. I em piques l'ullet, dolça mel de desig. M'hi acosto. Et passo els braços per la cintura i amb els dits traço camins que han dibuixat tos ulls. Ressegueixo velles dreceres marcades pel temps del plaer. La teva mirada: perduda en un infinit ignot, el teló que baixa lentament.

Els meus dits acaronen la guitarra que avui sona a lament, a malenconia trista de dia de tardor. Sol a l'escenari, amb una llum que m'il·lumina sento el silenci de la sala encara buida. Només la fressa d'alguna taula que balla, d'alguna cadira que rondina arrossegada sense esma. Baixa la llum i et veig al sofà, prop de l'escenari, els ulls fixs en els meus dits, abstreta, concentrada. Guspiregen les nines al so de les notes tristes de les cordes de l'acústica. I et regalaria unes quantes notes més per saber què et passa pel cap, que fa espurnejar tos ulls.

Ui et diré coses a cau d'orella a la manera valenciana. Amb aquell apitxat dolç, sensual i erotitzant. Mots com el dels mestres -March, Estellés- enfollits d'amor, en les vesprades d'estiu, amb música de clavicèmbal, tal volta d'un tocadiscs. Ui farem l'amor a la manera valenciana (si és que existeix) , amb aromes de tarongina, amb regust de sal a la pell.

Somio que aquesta viola que reposa al teu costat, callada, immòbil, bé podria ser el meu cos. I que les teves mans l'acaronessin en treure'l de la presó on s'està. I que l'arquet fes sonar melodies exèlcies, divines, i que sapiguès arrencar algun sospir, tal vegada algun gemec, mentre una mà es passeja per l'esquena sense que ningú la vegi.

Com apareix el desig? Com se'n va, sense deixar rastre, un passat oblidat, tal volta mitificat? On és el mareig, el dolç verí de l'espera, caps desconeguts entre la multitud? On és el cercar-se per tots els racons, tots els racons, ànsia de descobrir, de gaudir, d'oferir? On és la petita mort dels sentits? On és el capvespre que s'escola, la matinada que veloç s'atansa? Com s'omple el buit que deixa aquest univers?

La pell del teu sexe em trasllada a altres continents. Terres de gent de pell bruna, eixuta pel sol, per la misèria del temps i de la injustícia. El teu sexe és un desert, fina sorra que acarona el vent: escalfor a migdia, gel quan es pon el sol. Sexe bru com la terra, com ses gents. Quan el toco, quan et toco, el desert és tròpic, riu de vida. La brunor resta teixida de rosada fresca i aromàtica.

I es tanquen les portes de l'ascensor i m'acosto al teu cos de nou. Les boques roents es busquen a la recerca del plaer. Necessito el teu contacte. Les teves mans m'aferren l'esquena, cada cop més fort, i els teus pits xoquen contra el meu pit, s'esclafen, s'exciten. Les meves busquen el teu cul, s'entortolliguen entre les teles de la faldilla i les calcetes, però finalment troben el seu objectiu: et prenc fort i t'atrec cap a mi. Sents el meu sexe en el teu ventre, i com a poc a poc baixa cap al teu. Em refrego mentre les mans es traslladen al caire del teu cau, que intueixo humit i rinxolat, les vores rosades i encantades de la visita.