Seus al meu davant, Vestit blanc, pell bruna
Daurada pel sol.
Em mires, em somrius.
Una mirada penetrant,
Un somriure embriagador,
Que em deixen glaçat,
Però em fan glatir de desig.
Acostes els llavis a la meva orella
I murmures mots incomprensibles.
La meva cara d’estupidesa
Et fa somriure.
Tornes a acostar-te,
I ara sí que sento una veu sensual
Que em diu:
- Sóc Venus, deesa de l’amor,
- Sóc Afrodita, deesa de la bellesa.
Comentaris
petonets divins!
Seshat ha tornat a fer de les seves!
Ja veig que aquestes deesses prenen vida pròpia i surten dels espais íntims i reservats dels temples per compartir jocs i somnis secrets...
Miraré de tenir-la més "controlada".
;)
n'estàs segur que vols que la deixi volar?
igual s'instal·la per aquí i no hi ha qui la faci fora...
o potser revoluciona altres déus adormits que vaguegen per la blogosfera...
i ja se sap ... quan déus i deesses conquereixen territoris i es fan seus els espais...
els pobres humans... poca cosa podem fer...
Jocs amagats i joc de paraules.
M'agrada com jugues amb les paraules per destil.lar sensacions
Bona nit i gràcies per visitar-me!
Joana: Gràcies a tu per visitar-me, també. Les paraules són un dels vehicles més idonis per a la seducció.