De Venus a Seshat (VtoS), 2: Orígens

En tinc moltes de cartes, de versos escrits a amants, a projectes d’amants, a desconegut; cartes mai enviades, cartes escrites... Avui he obert el calaix on les guardava. Entre petits núvols de pols, n’he trobat unes quantes que m’han fet venir a la memòria instants viscuts, sentiments que creia oblidats. Te les voldria mostrar, Seshat! Et mostraré versos escrits per mi, i els escrits dels meus amants, dels bojos que em veneraren, dels pobres que em perseguiren follament...

Però deixa que abans t’expliqui una cosa: qui sóc... d’on vinc... on vaig... Perquè, espero que no t’ofenguis, sóc una mica més jove que tu.


Sóc Venus, deessa de l’amor,
Que alguns emparenten
amb la grega Afrodita
i amb l’etrusca Tutran.
Rembha, Milda, Ishtar i Isis
Són altres noms
Amb qui m’han intentat comparar.

Però Venus és única, poderosa, forta.
Sensual i plaent,
Bella en la seva nuesa.
Represento al llarg dels segles,
La veneració de l’amor, del sexe.

He tingut milers d’adeptes,
Legions d’amants a qui he correspost,
A qui he estimat, que m’han estimat.
He vist com els segles no passaven en va,
Com el meu culte,
Lluny de perdre’s,
Renaixia com l’au Fènix.

Del meu ventre va néixer Cupido,
Fill de Mart, senyor de la guerra,
El meu gran amant,
El goig més gran de la meva vida.
El vailet i les seves fletxes
Han fet que a la Terra
L’amor mogui passions,
Ha desencadenat instants de plaer,
D’atraccions que altrament
Haurien estat impossibles.

Com Venus, com Mart,
Cupido és l’encarnació de la lluita
De l’amor.

Aquesta sóc jo, la deessa venerada.
En el passat, en el present i en el futur.
Visc dels meus adeptes, moro per ells,
Però torno a la vida perquè les deesses
Som immortals.
I serem en aquest món
Fins que hi hagi una mica,
Encara que sigui una guspira,
D’amor.

PD: Recorda'm que et transcrigui alguna de les cartes dels meus amants. Et deixo, no fos cas que el meu amfitrió se n'adoni.