El teu cos és un full en blancOn hi ha escrites les petjades
Dels teus amants.
Llavis, llengües,
Dits, mans
Que han solcat rumbs capriciosos,
Sotmesos al delit de l’atzar.
Un traç invisible que,
Tanmateix, forma part de ta essència,
De ta vida.
Ets qui ets gràcies a aquests viaranys
De l’experiència.
I no ets gràcies als espais en blanc
Que hi ha en aquest full.
Aquest full que és el teu cos.
(Imatge procedent del bloc Dona i mar)
Comentaris
cossos solcats per desitjos intemporals...
i plens de vida...
i amb espais en blanc encara per continuar dibuixant camins i per continuar escrivint paraules d'amor...
què bonic!
Rosseta: Aquests elogis també em deixen a mi sense paraules. Gràcies, Rosseta.
Eeei!!! que ja sóc venusianaaaaa!!!! :)
Guspira: Gràcies per afegir-te a la legió venusiana i per imaginar aquests versos solcant espais.