Màgia VII

Vine al meu costat.
Seu. Relaxa’t.
Deixa que acosti els meus llavis
A la teva orella.
Que murmuri secrets
Que duc amagats al dins,
Profundament, gravats a la pell.
Deixa que et digui
Que em provoques.
Deixa que et digui
Que jo també et provoco.
Maliciosament,
Els llavis s’acostaran al lòbul,
I les dents el mossegaran.
Sentiràs l’alè de la respiració,
Com s’accelera,
Com la passió es desboca,
Com la llengua s’endinsa
En el laberint.
I t’assaltaré.
En un combat sense guanyador,
Sense perdedor.
En un cos a cos consentit,
Atrapats en un temps,
En un espai fictici.
Un univers de desig latent.

Vine al meu costat.
Seu. Relaxa’t.
El fictici esdevé real.