Salta al contingut principal

Màgia VIII


Part I

Estirats. En aquesta cala pregonda,
A recer de vents i onades,
De la realitat opressora,
Contemplo el teu esguard.
No calen paraules per sentir que em desitges.
No em calen paraules per dir-te que et desitjo.
Focs follets espeterneguen als nostres ulls.

Acosto els meus llavis tímidament als teus.
Festeig gairebé imperceptible,
Com dos infants que descobreixen el cos.
Un calfred em recorre l’espinada
I s’instal·la al moll de l’ànima.
Sensació pràcticament enterrada
En el racó dels records.

Comentaris

res ha dit…
t’observo... de lluny
em deixo anar
immers en un buit
et pens
t’imagino... ets a prop
mar ha dit…
quina cala més ben triada per viure la màgia que ens proposes...
un calfred recorre tot el meu cos quan llegeixo les teves paraules...
imagina't si les visqués...
;)
Mq: Versos poderosos, també, els teus. Gràcies.

Mar: Un plaer que, tancant els ulls, puguis imaginar-ho.
rosseta ha dit…
Igualment com he dit a l'altra (avui vaig al inrevès...) diguem on he de firmar, posa el paper a taula, dóna'm una pluma i tanco els ulls mentre firmo. Vull anar a aquest indret on et porta la imaginació i a on s'hi estarà millor que a la realitat.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.