
Part I
Estirats. En aquesta cala pregonda,
A recer de vents i onades,
De la realitat opressora,
Contemplo el teu esguard.
No calen paraules per sentir que em desitges.
No em calen paraules per dir-te que et desitjo.
Focs follets espeterneguen als nostres ulls.
Acosto els meus llavis tímidament als teus.
Festeig gairebé imperceptible,
Com dos infants que descobreixen el cos.
Un calfred em recorre l’espinada
I s’instal·la al moll de l’ànima.
Sensació pràcticament enterrada
En el racó dels records.
Comentaris
em deixo anar
immers en un buit
et pens
t’imagino... ets a prop
un calfred recorre tot el meu cos quan llegeixo les teves paraules...
imagina't si les visqués...
;)
Mar: Un plaer que, tancant els ulls, puguis imaginar-ho.