Salta al contingut principal

Màgia IX

Imatge
Escrita per
Part II

Aliens a la realitat que us envolta,
Descobreixes una màgia imaginada,
Gairebé viscuda.
Talment com en aquesta hora que,
Asseguda, amb els ulls encara tancats,
Un tro, metàl•lic, et torna a la realitat.
El cafè, damunt la taula, ja no fumeja.
L’escalfor s’ha extingit.
La penombra encara bressola
Els teus pensaments, els teus records.
Un calfred recorre el cos.
Una sensació de benestar t’inunda.

Comentaris

Guspira ha dit…
Tancar els ulls i deixar-se portar per aquesta màgia que ens pot dur fins a sensacions gairebé reals és encisador... I quedar-se amb regust dolç, encara ho és més!
15 de desembre del 2008, a les 22:21
Rita ha dit…
El després... quan ha anat tant bé... és tant o més deliciós, també.
15 de desembre del 2008, a les 22:56
mar ha dit…
Quan una està en aquest estat d'embriaguesa pel descobriment de l'altre...
res no existeix al teu voltant...
tancar els ulls i reviure aquells instants sublims...
MÀGIA assegurada!!!
15 de desembre del 2008, a les 23:35
El Company de Venus ha dit…
Guspira: Tens raó, pot ser tan intens com si ho haguessis viscut. És clar que viure-ho... Buff, és encara més emocionant.

Rita: Ja ho pots ben dir, ja.

Mar: La màgia està assegurada, i els somnis s'envolen cap a galàxies llunyanes.
16 de desembre del 2008, a les 8:42
òscar ha dit…
el rewind, el després al cap no supera el moment però si acosta tant ...
16 de desembre del 2008, a les 16:20
El Company de Venus ha dit…
Òscar: Doncs sí, és cert.
18 de desembre del 2008, a les 13:01
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Ortus

Escrita per
L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació