Salta al contingut principal

Oposats (Guerra de sexes)

Imatge
Escrita per
Blanc o negre.
Sí o no.
Verd o madur.
Dreta o esquerra.
A dalt o a baix.

M’estimes o em desitges?
Amor o plaer,
Plaer sense amor,
Amor sense plaer?

Per què és tant difícil
Trobar la sinceritat?
Per què és tant difícil
Entendre’t?
Que m’entenguis.
Que ens entenguem.

Comentaris

rosseta ha dit…
Tens raó en què costa que ens entenguem, i més si sembla que parlem idiomes diferents... Suposo que al ser diferents en el fons som iguals... Em ve al cap el llibre de "Los hombres son de Marte y las mujeres de Venus" xD Sort que sempre arriba algun moment en què parlem igual.
3 de desembre del 2008, a les 9:54
òscar ha dit…
els blanc-o-negres, els parers oposats aporten el punt just de sal, pebre, oli i vinagre a una relació.
quan et passes amanint, costen de païr l'enciam, el tomàquet, la ceba i la tonyina.
quín comentari tan gastronòmic que m'ha sortit :)
3 de desembre del 2008, a les 11:52
El Company de Venus ha dit…
Rosseta: Sí, a vegades és increïble com ens podem arribar a entendre i a desentendre amb tanta facilitat.

Òscar: Ets el Ferran Adrià dels comentaris! Gràcies. Algun dia agafaré aquests motius gastronòmics.
3 de desembre del 2008, a les 14:50
Lydia ha dit…
Qué complicado resulta a veces separar el amor del placer, o el placer del amor... o incluso utilizar ambos, alternativamente, acompasadamente, intensamente y sobretodo... entenderse.

m'encanten els teus poemes ...
són pura música.

¿Está bien escrito...?
3 de desembre del 2008, a les 19:34
mar ha dit…
jo vull tots els colors...
tots els espais...
estimar i desitjar...
amor amb plaer...
sinceritat i entesa...
tot és més fàcil si la mirada és oberta i lliure...
sense dependències ni exigències...
amb estimació i tendresa...
4 de desembre del 2008, a les 0:57
El Company de Venus ha dit…
Lydia: Es cierto, a veces la frontera se diluye, otras es tan acentuada que és infranqueable.

El teu català, perfecte! Gràcies.

Mar: Sense cap mena de dubtes, Mar. Tant de bo fóssim capaços, a voltes, de deixar aquests opòsits de costat.
4 de desembre del 2008, a les 8:57
Guspira ha dit…
En comptes de parlar d'oposicions i de guerres, per què no parlem de treball cooperatiu?
Blanc i negre, sí i no...estimar i desitjar, entendre't i entendre'm...
4 de desembre del 2008, a les 14:32
llenguaddicta ha dit…
Ai, company, que em sembla que aquest cop l'has ben encertada... ¿Per què és tan difícil?
5 de desembre del 2008, a les 16:10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació