Salta al contingut principal

Petits grans plaers (I)

Tenir-te nua,
Estirada,
Onsevulla,
(un llit, un sofà,
Una platja solitària)
I recórrer a vol d’ocell
El teu cos.


(Imatge provinent del bloc Dona i mar)

Comentaris

mar ha dit…
mmm...
promet aquesta nova sèrie de petits plaers que són immensos quan els gaudim...
Rita ha dit…
Petit? Si només de pensar-hi ja és un regal...

Llàstima que encara fa fred per anar a la platja! ;-)
Mar: Intentarem mantenir el nivell... d'immensitat i imaginació desbordant.

Rita: Petit i gran alhora... No pateixis, el bon temps sempre arriba.
Anònim ha dit…
quin plaer més gran recórrer lentament la pell de la dona estimada com un calfred!

N.
Anònim ha dit…
Et torno la visita, company. :) M'agrada molt tot això que escrius, enhorabona!!!
Guapeta de cara: Gràcies per la visita. La porta sempre és oberta.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.