Salta al contingut principal

Petits grans plaers (II)

Imatge
Escrita per
Asseure’m davant del teu sexe.
Mirar-lo, admirar-lo, venerar-lo.
Amb la punta dels dits,
Gairebé sense que te n’adonis,
Recórrer els seus camins:
Valls i muntanyes
I boscos feréstecs.
Sentir la humitat de la forest,
Un dia de tardor.
L’aroma de l’aire carregat
De dolçor sensual.
I mirar-lo, remirar-lo, admirar-lo.
Sense presses.
Eternitzant l’instant.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Anònim ha dit…
què gran moment!
i tenir el teu perfum als dits tot el dia...

N.
28 de gener del 2009, a les 19:24
mar ha dit…
Buuufff!!!

Quina temptació, no?
28 de gener del 2009, a les 22:49
El Company de Venus ha dit…
N: Sí, és un gran moment. Però és més de contemplació que no pas d'acció.

Rita: Mira, avui m'ha vingut així.

Mar: Temptació? I tant... Costa de retenir la imaginació.
29 de gener del 2009, a les 9:49
Guspira ha dit…
Com si fos un quadre? Un quadre d'un paisatge on t'hi pots perdre ben endins? :)
Aquest "bosc"... feréstec no ho sé, però vegetació sí que n'hi ha, sí! :)
29 de gener del 2009, a les 13:58
El Company de Venus ha dit…
Talment un quadre, un paisatge. Passar-s'hi hores i hores contemplant-lo, sense cansar-se'n.
30 de gener del 2009, a les 10:45
Albanta ha dit…
Una obra d'art... sensual!!
Uhmmmmmmm
M'agrada el teu estil
31 de gener del 2009, a les 1:17
El Company de Venus ha dit…
Albanta: Gràcies. I benvinguda.
5 de febrer del 2009, a les 12:06
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació